EL REPTE DEL DAVID I L’ADOLFO: CAMÍ A LA MARATÓ DE BARCELONA

El David i l'Adolfo, entre d'altres corredors, durant la cursa organitzada pel RACC al Circuit de Barcelona - Catalunya
El David i l’Adolfo, entre d’altres corredors, durant la cursa organitzada pel RACC al Circuit de Barcelona – Catalunya

“El millor repte de la meva vida” així de contundent i orgullós el David explicava la seva futura participació a la Zurich Marató de Barcelona que se celebra aquest diumenge. El David Hernández ha estat l’speaker del club des de fa 8 anys, i com molts sabreu, va en cadira de rodes, el que fa encara més extraordinària aquesta participació. Però no ho farà sol. “Quina millor forma de fer-ho que amb una persona (tant) important i especial per a mi”, deia el David fent referència a l’Adolfo Lázaro, el fisioterapeuta del club durant l’última dècada. La seva relació, nascuda a través del CB Cornellà s’ha anat fent més estreta amb el pas del temps.

Enguany però, ha assolit una nova dimensió en acceptar el projecte conjunt de preparar-se per un dels reptes més grans i difícils per a un esportista: córrer una Marató. I ho faran junts, el David empentat per l’Adolfo, qui li va plantejar el desafiament. “Tot va començar l’any passat (…) el David estava passant un mal moment per la feina i vaig començar a pensar com podria ajudar-lo”, explicava l’Adolfo. Poc després, ell mateix va córrer la mateixa marató de Barcelona on va veure un grup de corredors que empentaven a uns altres en cadira de rodes. D’aquí va néixer la inspiració però l’objectiu encara no era clar. Passats uns dies, l’Adolfo li va plantejar al David començar a córrer junts, i en aquell moment, sense encara cap objectiu concret, l’speaker va acceptar. “Era un moment difícil personal, on necessitava nous reptes, l’Adolfo m’ho va proposar, vaig acceptar i ho estic gaudint molt”, explicava.

Cada cop estem més sincronitzats i adaptats, tant ell a mi com jo a ell. Cada cop ens trobem millor

El camí cap a la Zurich Marató de Barcelona el van iniciar al setembre, quan van prendre la decisió de fer parella per realitzar un dels esforços més grans per un esportista. Gairebé 43 KM recorreran junts aquests dos blaus, que s’entrenen des del novè mes de l’any tant física com mentalment. Ho han fet de forma progressiva, augmentant la intensitat a mesura que ho feien la durada i la duresa de les curses que els preparen per la marató. “Cada cop estem més sincronitzats i adaptats, tant ell a mi com jo a ell. Cada cop ens trobem millor”, ens explicava el David. El mateix argument ens donava l’Adolfo, qui ens comentava que la seva compenetració és tal, que “quan el David nota que necessito estimulació m’anima i en part em recupero”. 

Però un repte tant sols és gran si l’exigència ho és i en aquest cas, és indiscutible. L’Adolfo s’ha de preparar per a córrer 43 KM no només amb el seu pes, sinó que també, amb el del David i la cadira. No és el primer cop que corre una marató però per a aquesta s’ha hagut de preparar de manera diferent. “El primer canvi ha estat, que, com a mínim, un dia hem corregut junts, amb el que això suposa, que per culpa de les barreres arquitectòniques, el ritme és diferent. El segon, és el treball de peses lleugeres de braços per a poder aguantar millor” l’esforç d’empentar durant hores la cadira. A més, tots dos s’han sotmès a excercicis no només físics sinó també psicològics per tal d’aguantar tant l’esforç com qualsevol entrebanc amb el que es puguin trobar.

A falta de 2km pel final se’ns va sortir una de les rodes i vam haver d’acabar a l’heroica

 

SONYPerò quan et prepares per a una marató, a banda dels entrenaments cal també fer simulacions de carrera i per a això han completat quatre curses. La primera, la Jean Bouin de 5 KM, la van fer al novembre. Va ser “la més emotiva perquè va ser el primer cop que corríem junts, amb el que significava tant pel David, com per a mi”, explicava l’Adolfo. “A l’arribar cap dels dos no vam poder contenir l’emoció d’haver completat la primera part del repte”, comentava el David.

La segona, va ser al desembre, una cursa de 10 KM organitzada pel RACC al circuit de Barcelona – Catalunya. Durant el transcurs d’aquesta, el David assegurava haver passat el moment més dur fins al moment. “El recorregut va ser molt complicat, a l’Adolfo li va donar un petit ‘bajón’ i jo en aquell moment no sabia com animar-lo (…) però també vam viure moments molt macos. A la sortida, el fet de córrer dins el circuit i sobretot l’arribar, ningú ens ho pot treure. Va ser increïble”, comentava el David.

Volia fer un repte com aquest, i què millor que fer-ho per que la gent vegi que els discapacitats també tenim possibilitat de moure’ns i de fer el que ens agrada

La tercera parada va ser a Sitges, a la mitja marató de la ciutat del Garraf. Allà van viure un dels moments més
 inolvidables
, sens dubte. ” A falta de 2km pel final se’ns va sortir una de les rodes i vam haver d’acabar a l’heroica, amb tant sols dues però molt contents”, explicava el David. L’ Adolfo, en canvi, ho veia des d’una altra perspectiva, “va ser el moment més dur, sense cap mena de dubte”.

La quarta i última estació abans d’arribar al destí final, va ser la david i adolfomitja marató de Barcelona celebrada el passat mes de febrer, la qual els va donar les sensacions finals de cara a la cursa destí, la Zurich Marató de Barcelona d’aquest diuemenge. Els objectius estan marcats i, en gran part, complerts. Volen, sobretot, acabar la carrera i fer-ho havent-la gaudit. “Hi ha diversos objectius com (…) fer sentir al David un corredor més i, en l’àmbit de la carrera, baixar de les 4 hores i 30 minuts, tot i que tenim clar que l’important és acabar-la”, ens comentava l’Adolfo. El David, per la seva banda, se sent orgullós i satisfet de la feina feta pels dos junts i sobretot perquè “volia fer un repte com aquest, i què millor que fer-ho per que la gent vegi que els discapacitats també tenim possibilitat de moure’ns i de fer el que ens agrada…”. Carregats de ganes i d’il·lusió l’Adolfo i el David arribaran diumenge a la Via Augusta on faran una noble representació dels valors i colors del CB Cornellà.

MARIA RAMON