TARDA D’IL·LUSIÓ I EMOCIÓ AL PARC ESPORTIU, AMB LA PRESENTACIÓ DEL CLUB I EL PARTIT DEL SÈNIOR EBA

Dissabte 26 el club va celebrar la presentació oficial de la temporada 2016 – 2017

Una hora més tard, el Sènior EBA es va enfrontar a l’Aracena Collblanc en un partit igualat fins al final, i ple d’emoció

El passat dissabte el Club Bàsquet Cornellà celebrava la presentació de la temporada 2016-2017. Amb tots els equips del club presents, des dels pre-mini, fins als Sènior; la presentació va ser tot un èxit, malgrat els problemes de so.

Una hora més tard, el Sènior EBA s’enfrontava a l’Aracena Collblanc, equip amb una gran plantilla, i un gran pressupost, el segon millor del grup. El partit s’intuia dur i difícil, abans de començar. Se sabia que, malgrat el Cornellà anés per davant a la classificació, això era insignificant de cara a la competició a pista. El duel va estar del tot igualat, i qualsevol equip s’hagués pogut endur la victòria en un final de partit polèmic per les decisions arbitrals. Al final, el marcador va acabar resultant a favor dels visitants, que es van acabar imposant per un ajustat 62 a 67.

El partit va començar amb un intercanvi constant de cistelles, una bona direcció de joc per part dels bases del conjunt blau, i encert en tirs oberts a peu parat. Tanmateix, era un ritme de partit que no beneficiava als locals, més aviat ho feia al Collblanc, que buscava un joc ràpid i molt anotador. Els blaus van rebre cistelles fàcils en situacions d’u contra u, quan el joc cornellanenc es vol basar en una defensa sòlida. Potser amb el pes inconscient que anaven 7 – 0 en el marcador de personals, els de Marc Solanes, van deixar que els visitants anotessin sense gaire oposició en jugades ordenades, a partir de desequilibris de jugadors concrets. L’intercanvi de cistelles es va realentir, i els rivals van agafar una avantatge de 5 punts, després que els blaus no anotessin més que un tir lliure de Sanmartín, des del minut 5 fins al 10. Va ser durant aquest últim minut que un tir obert a peu parat i un contraatac ràpid posava el 14 a 14 final del primer període.

Els diferents ritmes d’aquest primer període, demostraven les debilitats i fortaleses dels Cornellanencs. Aquells minuts on s’havien mantingut més ferms al darrere, jugat més ràpid i creat situacions de superioritat numèrica, havien aconseguit acostar-se al marcador. En canvi, aquells minuts on intentaven seguir el ritme anotador del Collblanc, i deixaven que aquests anotessin fàcilment, va ser quan els rivals van agafar confiança i petites distàncies al marcador, que ràpidament van ser corregides.

El segon quart va començar amb quatre punts seguits per part dels locals, que col·locaven als homes de Solanes quatre punts per sobre del rival, una distància prudent, però que dotava de confiança el joc blau. Els primers minuts van tran transcórrer dominants pel joc cornellanenc. Un ritme ràpid, elegant, i contundent. Però va durar poc, i de seguida es va transformar, de nou, en un intercanvi de cistelles que poc beneficiava als blaus però que aportava molt d’espectacle per a un públic molt engrescat i involucrat. Del 20 a 16, vam passar al 22 a 23, i amb gran encert dels jugadors exteriors blaus, arribàvem a la mitja part 32 a 34, amb un parcial de 18 a 20.

Durant el tercer quart, el partit va continuar de forma molt similar. Basant-se en l’encert espontani dels seus jugadors, van cuidar-se de la defensa, que tanmateix, es mostrava bastant tova, cosa que contrastava enormement amb la duresa de l’equip visitant. Va ser els següents deu minuts, que el partit es va resoldre. I no va ser fins als minuts finals. Amb un molt bon joc col·lectiu i jugades individuals, culminat amb un triple de Sanmartín, els de Solanes, es col·locaven dos punts per sobre a falta de 4 minuts. Distància gens significativa, però per primer cop en molts minuts, es posaven per sobre el rival. Dos minuts més tard, el Collblanc empatava, i un seguit de decisions arbitrals consecutives que aixecaven la polèmica entre els aficionats blaus. Amb dues personals en contra, el Collblanc s’avançava al marcador per un punt. Amb 30 segons restants i la pilota en mans del Cornellà, el conjunt de Solanes va crear una bona jugada que va acabar en pilota perduda després d’una excessivament dura defensa sobre Zamora, a qui, en protestar, li van xiular una tècnica que els visitants no van desaprofitar, i que establia el 62 a 67 final. Amb temps insuficient per tal de corregir el resultat, els blaus van sumar la quarta derrota, que els baixa fins a la sisena posició.

Tot i així, la sensació segueix sent molt bona. L’equip treballa bé, i va pel bon camí. De moment no hi ha hagut cap partit, des de que l’equip ha agadat rodatge, en què s’hagi perdut contundentment. Més aviat tot el contrari, tots els matxs han estat disputats fins l’últim minut, i els blaus han demostrat tenir molta sang freda i racionalitat en moments de molts nervis, malgrat ser un equip prou jove. Ja se sap que en una lliga tan competida com és l’EBA, cap equip que es trobaran els hi posarà les coses fàcils, però ells tampoc ho faran. La setmana que ve viatjaran a les Illes Balears on s’enfrontaran al Calvià, equip amb molt de talent i sacrifici.

Som-hi blaus!