El 13 de juny de 1993 el primer equip masculí assolia una fita història pel club: pujar a l’ACB
L’equip comandat per Manolo Flores es va convertir en el conjunt revelació de la temporada 92-93 en assolir el campionat de primera divisió. Una història que començava al juny de 1992. El club passava a estar vinculat al FC Barcelona i Manolo Flores (Mèrida, 1951) era triat per fer-se càrrec de la banqueta blava. Flores arribava amb un palmarès ja envejable: un Recopa d’Europa i un Mundial de Clubs aconseguits la temporada 1984-85 amb el Barça. Amb ell, arribaven tot un seguit de jugadors nous: Antonio Pedrera, José M. Pedrera, Berni Tamames, Àngel Almeida, Oliver Fuentes i Antonio García, que s’afegien a les renovacions d’Àngel Farré, Chus Fernández, Gerard Rubio, Josep Rey, Oscar Heras, Jordi Sanjuán i Eric Manuel. Tots ells, marcarien la història del club.
El liderat de la primera fase no se’ls va resistir gaire. Durant les primeres jornades ja es van instal·lar al capdavant de la classificació i, enllaçant 27 victòries per tant sols 3 derrotes, no el van deixar escapar. La segona fase es presentava, a priori, més complicada. Els blaus havien competit al grup A2 de la categoria mentre que la resta de components ho havien fet al grup A1, en principi, més potent. Però els de Cornellà es va convertir en l’equip més temut, i tant sols el Caja Bilbao va oposar-li resistència.
Amb els ànims pels núvols s’arribava als play-offs. A quarts, el rival va ser el Tano Gandía i, a semifinals, el Monte Huelva. Els equips finalistes obtenien directament l’ascens a ACB. El play-off era al millor de 5 partits i els dos primers es jugaven a Huelva. La localitat andalusa es va convertir en un infern, i els blaus van sucumbir al primer partit (69-57).
L’ensopegada va ser dura, però l’equip va saber refer-se i al segon duel van plasmar la seva superioritat imposant-se per 69 a 83. De la mateixa forma ho van fer al primer partit a Cornellà, en què els blaus no van donar opció als ‘onubenses’ (81-63). El 13 de juny passava doncs a convertir-se en el dia clau. Els del baix tenien la possibilitat de classificar-se per la final de Primera Divisió, obtenint així, automàticament, l’ascens a l’ACB. I ho van fer amb solvència. Per 96 a 72 el Club Bàsquet Cornellà tocava el cel i pujava a la màxima categoria del bàsquet nacional.
La cirereta del pastís, va ser la victòria a la final. Per bàsquet average (van empatar a una victòria), els blaus superaven al Guadalajara, equip vinculat al Reial Madrid, i es proclamaven campions de la Primera Divisió Nacional masculina.
Molts dels components d’aquest equip, segueixen vinculats al club. Gerard Rubio i Àngel Farré tenen familiars directes com a jugadors, Josep Rey és ex-president i membre de la junta directiva, i José Manuel Hernández, actual president, era ja llavors, membre de la directiva responsable del primer equip. També volem recordar a Àngel Almeida, mort al 1997, i aprofitar per enviar a la seva família una forta abraçada.
Un fita per a la història, un equip per a la memòria.
