Dimecres 16 de desembre el #LEBPlataCBC fa camí cap al sud. Visiten la pista del CB Benicarló (3-5) per recuperar el partit pertanyent a la jornada 6 del Grupo Este. La darrera jornada, els valencians van cedir a casa davant el Basket Navarra, després de superar a la Roda l’anterior cap de setmana. També han guanyat al CB L’Hospitalet (46-74) i al CB Pardinyes (56-72), ambdós a domicili.
Del partit dimecres i la trajectòria de l’equip aquest farragós mes de desembre, n’hem parlat amb el capità del primer equip masculí: Sergi Guàrdia, a qui hem aprofitat per conèixer millor.
CB Cornellà: Aquest cap de setmana heu tancat la primera meitat d’aquest mes esportiu de desembre en què esteu jugant dos mesos de partits en un. Amb el pes i importància que això té. Heu patit diverses baixes a causa, probablement d’aquesta sobrecàrrega física, i en canvi, de moment, mentalment des de fora se us veu prou consistents. Com us trobeu? I quin balanç en fas, com a capità, arribats a l’equador d’aquest mes?
Sergi Guàrdia: Com bé dius estem a l’equador d’aquest mes fatídic, en què estem jugant més partits que no pas entrenaments que estem fent. El balanç et diria tirant a positiu, tot i que els resultats de moment no estan acompanyant degut a la situació que hem estat vivint. Després d’una aturada d’estiu més llarga de l’habitual, la pre-temporada ha sigut més dura, costava més agafar el ritme, més del normal… i just quan començàvem a agafar la forma físicament és quan hem tingut el confinament aquest de 15 dies que ens va tocar passar, com altres equips també els ha tocat. Se’ns van acumular un total de 5 partits que els estem jugant tots ara en un mes i sí que físicament hem estat patint aquests primers 15 dies després del confinament, sense tenir gaire temps de recuperació entre partit i partit, però les sensacions són cada vegada millors, més bones. Ens estem trobant cada cop millor, tant físicament com com a equip, a nivell de sensacions de grup. Hem tingut baixes però bones incorporacions, i l’arribada del Víctor. Cadascú, a més, està trobant el seu paper dins l’equip, el seu rol i les sensacions, en general, són millors ja. Tots estem sense baixar el cap, amb il·lusió.
CBC: Dimecres torneu a jugar, aquest cop a Benicarló, després de 3 partits seguits a casa, i pràcticament sense poder entrenar. En la línia del que comentaves, com de determinant pot estar sent en el vostre rendiment aquesta manca d’entrenaments? Com deies, des que veu tornar de l’aturada per COVID esteu competint molt però entrenant poc i, abans, amb prou feines portàveu 2 mesos fent-ho.
SG: Sí, el confinament ha mermat el nostre rendiment físic. Ens va parar en sec el nivell físic que estàvem agafant. No tenim gaire temps de prepar-nos el partit, només tenim un entrenament, i és un entrenament post-partit de recuperació i per preparar quatre detalls del partit pròxim. No està sent fàcil només tenir un entrenament de preparació, sobretot a nivell físic. Però bé, cada vegada ho portem millor. A més, amb l’aturada que tindrem ara per nadal tindrem setmanes més ‘normals’ on podrem entrenar 3-4 vegades per preparar bé els partits i conèixer-nos bé com a equip.
CBC: Benicarló és actualment 10è amb balanç de 3 victòries i 5 derrotes pel que, de guanyar, els empataríeu a triomfs i seria un impuls important a nivell classificatori per vosaltres. Quins punts forts del vostre joc haureu d’explotar per tal de poder endur-vos la victòria cap a casa?
S.G: Sí, el partit de demà és molt important. Al final tots els partits són importants, són finals. Però sobretot ens hem de focalitzar en nosaltres, el punt fort, serà clau la nostra defensa, amb la qual crec que estem fent una bona feina als últims partits. Això, juntament amb el domini del rebot, ens permetrà córrer i tenir bàsquets més fàcils.
CBC: A nivell personal, és ja el teu segon curs a Cornellà i com a capità, tot i que canviant la majoria de companys. Com t’hi trobes?
S.G: Sí, és el meu segon any i la veritat és que m’hi trobo molt a gust. L’any passat i aquest sempre he tingut un tracte molt bo per part del club i l’staff tècnic. Els companys, l’any passat ja ens coneixíem la majoria, aquest any no ens coneixem tant, perquè hi ha una mescla més de jugadors joves, però (estic) molt a gust la veritat. Com a capità sempre és bàsic que hi hagi bona sintonia dins i fora la pista, tant la gent més gran, entre els joves, els que venen de fora…
CBC: Quins obejectius tens marcats?
S.G: A nivell personal, seguir disfrutant de jugar a bàsquet, que em dona moltíssim. Seguir disfrutant de cada partit i cada entrenament, i sobretot competir. I a nivell col·lectiu, no et diria cap altre que, després d’aquest esforç que ha fet el club per estar a LEB Plata, no hi ha res com retornar-ho amb resultats i la permanència.
CBC TEST: CONEIX-LO MILLOR
Nom: Sergi
Cognoms: Guàrdia Martí
Any de naixement: 1988
Posició: Base
Alçada: 188 cm
Lloc de Naixement: Terrassa
Ciutats on has viscut: Terrassa, Matadepera, Barcelona, Manresa, La Seu d’Urgell, Næstved (Dinamarca), Reading (Anglaterra) i Dublín.
A què et dediques? Porto el departament d’exportació de l’empresa familiar.
Quins idiomes parles? Català, castellà, anglès i una mica de francès.
Un lloc que t’hagi marcat: Dinamarca. Va ser la meva primera experiència a l’estranger.
Un lloc on vols anar quan s’hi pugui: Tossa de Mar a la Costa Brava, és on estiuejo sempre, i Menorca.
Un record o moment de la teva carrera esportiva: la convocatòria amb la selecció espanyola.
Menjar preferit: Una bona barbacoa amb bona companyia i si haig d’especificar més, un bon filet de vedella.
Menjar pre-partit: qualsevol cosa que sigui pasta i carn.
Manies abans o per jugar? Cap, la veritat.
Què et fa únic com a jugador? Potser que no destaco en cap cosa però tinc control de bastants aspectes del joc.
Què se’t dona especialment bé: escoltar a la gent, empatitzar.
Què se’t dona fatal: planxar.
Una sèrie: Vikingos.
Una ‘peli’: qualsevol de Quentin Tarantino, Pulp Fiction, per exemple.
Un llibre: El Alquimista de Paulo Coelho.
Una cançó: qualsevol de Pink Floyd.
Un ídol: cap en concret, referents, molts, però ídol, cap.
