#LEBPLATACBC | LA (NO) PRÈVIA AMB MANEL SIGNES

portada web previa manel signes

El #LEBPlataCBC havia de mesurar-se dissabte 24 d’octubre al CB L’Hospitalet 

El duel, corresponent a la jornada 3 de lliga regular, posposat per casos de COVID al conjunt rival

El LEB Plata visitava la pista del veí CB L’Hospitalet dissabte 24 d’octubre a les 20h. El partit, que hagués estat el tercer de la temporada regular pels blaus, quedava suspès dijous en detectar casos positius per COVID-19 al conjunt rival. Jugadors i staff cornellanencs van donar tots negatiu a les proves d’antigens realitzades setmanalment.

De la dinàmica de la plantilla i del mateix duel davant l’Hospi, n’havíem parlat amb el dorsal 5, Manel Signes, a qui també havíem aprofitat per conèixer millor. Amb la voluntat de mantenir la major normalitat possible, publiquem igualment aquesta ‘no’ prèvia.


EL CB CORNELLÀ

Els blaus han fet una arrancada de temporada bona però irregular, tendència pròpia dels equips nous en fase d’adaptació i construcció. Després de dues jornades de lliga regular i de la disputa de la Lliga Catalana, els de Cornellà han demostrat que, malgrat ser un equip nouvingut a la categoria, tenen la qualitat i la voluntat per competir davant de qualsevol rival. Un aspecte fonamental per fer-ho, i que sembla passar-los factura en els partits que han acabat en derrota, és el mental.

CBC: El cap de setmana passat, igual que us va passar a Lliga Catalana amb el Barça, vau mostrar dues cares molt diferenciades. Una primera, fins a meitat del tercer període, de ganes, ambició i claritat, i una segona de desordre i abatiment. Una tendència que, tot i ser de pocs minuts, davant de rivals exigents és letal. Com veus l’equip estructuralment parlant?

MS: En aquestes categories el nivell és més tàctic que no pas tècnic. Sí que és cert que la primera part i fins a meitat del tercer quart vam estar més endollats en el sentit tàctic, més ordenats a l’hora de jugar. És més, l’últim quart vam començar amb 56-60, perdíem de 4. A partir d’aquí, Albacete ens va fer un parcial de 0 a 8, vam perdre l’ordre en atac, l’ordre en defensa, tàcticament estàvem més descol·locats, més perduts, i això ens va passar factura. Al final en aquestes categories la gent sap jugar més a bàsquet i un dels aspectes primordials és l’ordre, i aquí és on més vam fallar, i on més vam tirar d’individualitats i on més vam renunciar al nostre estil, que és el que ens va matar.

CBC: Creus que és un problema esporàdic o una mancança que va més enllà del partit de dissabte? Al final sou un equip molt jove i nou…

MS: El tema tàctic és el tema que més ens està costant integrar a tots. Al final som un equip molt nou i ens estem trobant cadascú en què és bo, en què és dolent, i com li va millor agafar una jugada. (Dissabte passat), ens estava costant bastant interpretar els sistemes i, a partir d’aquí, sí que ens vam esborrar molt ràpid de l’últim quart, però jo crec que en gran part és per això, perquè vam tirar d’individualitats i el tema sistemes no acabem encara d’entendre’s.

IMG_1592

CBC: L’entrenador, Juan Couto, comentava la setmana passada que treballar després de guanyar sempre és fàcil perquè tothom hi creu. Després de la derrota de dissabte, com està anant la setmana?

MS: Bé, de fet aquesta setmana hem tingut un entrenament més, per sort o per desgràcia, perquè va quedar una hora lliure i la vam poder aprofitar. Crec que en part té raó, que sí que és més fàcil treballar després d’una victòria, però moltes vegades quan portes moltes victòries consecutives els equips s’acaben adormint. Guanyis o perdis aquí s’ha de seguir treballant constant i seguint lluitant cada cap de setmana. Sí que és cert que vam deixar escapar una victòria que hauríem d’haver sumat, perquè a les lligues LEB les victòries a casa sumen molt. Hem d’intentar esgarrapar victòries fora de casa, com vam aconseguir el dia de Pardinyes, que això ens dona molta vida, però el que no podem fer és perdonar els partits a casa. I, sobretot, quan perdem hem de canviar el xip i tornar més forts i seguir entrenant, perquè al final no hi ha cap altre secret. 

CBC: Aquest cap de setmana us enfrontàveu a Hospi, un equip consagrat a la categoria, amb jugadors amb prou experiència també en ella, un aspecte que potser a vosaltres us falta, quines qualitats vostres hauríeu d’explotar per tenir possibilitats de triomf el dia que us enfronteu? 

MS: Doncs penso que hauríem d’explotar més la joventut i el fet que puguin estar més desconcertats en com un equip que acaba de pujar, com és el nostre, pugui tenir tants minuts encadenats bons. Perquè una de les virtuts que tenim és que quan encadenem un seguit de bones accions ens venim molt amunt molt ràpid i això, per molta experiència que tinguin en aquesta categoria, crec és un dels nostres punts forts. Ja ho vam veure també al partit de Pardinyes, que vam començar amb un 9-0 en contra de parcial i, a partir d’aquí, vam encadenar unes quantes accions bones i vam inclús arribar 9-10 punts per sobre a la mitja part. Llavors, aquesta visió d’inexperiència nostra, utilitzar-la com un avantatge que ells no s’ho puguin esperar. 

CBC: A títol personal, vas tenir una lesió greu i poc després de la recuperació va començar la pandèmia provocada per la COVID-19. En aquesta situació tan atípica, que fa el procés d’adaptació estrany, has arribat al club. Com t’hi trobes?

MS: Sí, aquest és el meu tercer any de sènior i durant el primer, al gener de 2019, em vaig lesionar. Vaig passar un any de lesió i fins al novembre-desembre del 2019 no vaig tornar a jugar. Des del novembre fins al març poder competir, però no vaig comptar amb molts minuts per decisons tècniques pel que no va arribar a ser mitja temporada i amb pocs minuts. Crec que la COVID ens ha afectat bastant a tots pel fet d’estar tancats, el no poder estar diàriament fent el que ens agrada, que és el bàsquet. Però estic content.

CBC: En la mateixa línia, la COVID-19 també ha canviat totalment el panorama de l’esport en general, i del bàsquet en concret. En el vostre cas, sou uns privilegiats, i podeu seguir competint amb unes mínimes garanties. Com porteu la situació? 

MS: Ho portem bé, amb una mica d’estrès perquè nosaltres el que volem, al final, és arribar al cap de setmana i poder competir. Hi ha molta incertesa i neguit perquè al final pot passar que estiguem tota la setmana entrenant i que un divendres ens enterem que a l’endemà no juguem per un cas positiu. O no sabem si d’aquí dues setmanes se seguirà competint, si ens tancaran les jornades… això ens preocupa bastant. Estem pendents diàriament de veure com la Federació Espanyola encara el tema. 

Com portes això de jugar sense públic?

Difícil, bastant difícil, no estic acostumat.


EL PERFIL 

ms 2Nom i Cognoms: Manel Signes Beltrí 

Posició: Aler

Alçada: 200cm

Any de naixement: 2000

Lloc de Naixement: Barcelona

Ciutats on has viscut: Viure com a tal, només ‘Barna’.

Què estudies? Faig tercer de dret.

Quins idiomes parles? Català, castellà i anglès.

Un lloc que t’hagi marcat: Sèrbia, Belgrado, hi vaig jugar l’Eurolliga júnior i va ser una experiència molt forta per mi.

Un lloc on vols anar quan s’hi pugui: New York

Un record o moment de la teva carrera esportiva: Quan vam quedar campions d’Espanya amb la selecció catalana cadet. Va ser un dels meus millors moments.

Menjar preferit: el pesto, el menjar italià en general.

Menjar pre-partit: Sempre qualsevol cosa combinant hidrats amb proteïna. 

Manies abans o per jugar? Mai donar la mà esquerra a la roda d’escalfament i mai passar-la amb la mà esquerra.

Què et fa únic com a jugador? El joc sense pilota. És una cosa que no es veu molt avui en dia i que és molt d’intel·ligència, de saber tàcticament on situar-te i que no a tots els jocs es pot aplicar correctament. Però si el joc coral és bo, hi ha bon moviment, i hi ha un company que sàpiga com atacar i com buscar les diferents sortides de pilota, el joc sense pilota pot donar molts punts i és un dels meus punts forts jo crec.

Què se’t dona especialment bé: Els estudis.

Què se’t dona fatal: Bàsicament que m’estresso per tot. Li dono massa importància a tot i no sé com treure-li pes de sobre a qualsevol situació estúpida.

Una sèrie: Et diria dues, o How I met Your MotherBreaking Bad.

Una ‘peli’: Just Mercy, o Cuestión de Justicia, en castellà. 

Un llibre: Un que vaig llegir fa poc: Derecha e Izquierda del filòsof italià Norberto Bobbio.

Una cançó: m’agrada molt el pop espanyol així que et diria No te preocupes por mi de Leiva.

Un ídol: Carles Puigdemont