El Sènior B segueix sense sumar cap victòria fora de casa, i aquest cop ha estat de forma contundent a camp del CB Valls.
La desfeta a Tarragona és la cinquena pels blaus, que tot i seguir invictes a casa, a camp contrari no troben la manera de guanyar.
Dissabte, es presentava un partit dur no tant sols per la naturalesa del rival sinó per l’absència de molts jugadors (només comptaven amb 8 disponibles, dels quals 3 es trobaven indisposats). Amb la qual cosa, abans de començar el partit la cosa ja pintava magre.
A més a més, durant el duel, el joc va estar dominat completament pel conjunt tarragoní. Els blaus no van saber prendre el control del partit, ni dels rebots, àmbit clau que va fer que el Valls marxés al marcador. Entre 12 i 14 punts van separar sempre als dos equips, i en cap moment els blaus van donar senyals d’esperança que portessin a creure en una remuntada.
Perdent d’11 al minut 4 de l’últim quart vam fallar una entrada sols i a partir d’aquí ja vam abaixar els braços
Però el pitjor estava per arribar. No havien liderat el partit però al menys havien donat senyals de lluita. Això és va acabar al minut 4 de l’últim quart, quan després d’una cistella fàcil errada, els blaus van tirar la tovallola. I a partir d’aquí, tot va ser devallada contínua i els de Valls van ampliar la diferència fins al 78 – 50 final. L’entrenador blau, Miki Platel, explicava que «perdent d’onze al minut quatre de l’últim quart, vam fallar una entrada sola i a partir d’aquí vam abaixar els braços», tampoc dubtava en afirmar que la diferència final va ser massa abultada per la feina que havien fet abans d’aquests últims minuts decisius.
Tot i així, les sensacions no són dolentes. «El grup està unit i tranquil, i així sempre és més fàcil construir», comentava Platel. Està clar que no era el dia del Sènior B, però de tot se n’aprèn i dissabte que ve tenen una nova oportunitat per refer-se d’aquesta dolorosa derrota i mantenir-se ferms i imbatuts a Rubió i Ors.
Per la seva banda, el Sènior femení va tornar a perdre. Aquest cop, a casa contra el C.B. Morell de Tarragona.
Les blaves portaven un ritme molt bo de temporada fins que fa tres setmanes van perdre contra el Samà de Vilanova a casa. Des de llavors que no coneixen la victòria, i comença a fer saltar l’alarma. Van terceres per la cua, i només han guanyat dos de 9 partits jugats.
Hem de ser més autoexigents i més disciplinades tàcticament
Dissabte, el partit va començar molt intens a ambdues bandes, però l’elevat percentatge d’encert de les tarragonines, va esvair els esforços de les blaves que capcotes, intentaven frenar l’embranzida visitant. Al descans, la diferència era ja titànica. 18 punts separaven desfavorablement a les blaves de les seves rivals, i semblava poc factible que res pogués canviar a la segona part. Tanmateix, el Sènior femení va tornar del vestuari llest per contraatacar amb un joc ràpid i encertat, i millorant la solidesa en defensa.
Però l’optimisme i esperança van durar poc en l’afició blava. Dues cistelles seguides per part de les jugadores del Morell, van refredar l’entusiasme de les blaves, que van abaixar els braços i van perdre la connexió. A partir d’aquí, la diferència va anar augmentant fins a assolir els 18 punts de distància altra vegada. Així doncs, el partit acabava amb derrota del Sènior femení per 43 a 62. Un marcador molt baix que deixa entreveure que el problema no va estar en defensa, sinó en atac. L’entrenador blau, Quique López, comentava: «hem de ser més autoexigents i més disciplinades tàcticament», quelcom en què hi treballaran de valent aquesta setmana.
Esperem que les blaves recuperin els ànims i que des de la constància i la feina ben feta aconsegueixin enlairar-se de nou.
