REPTE SUPERAT: EL SÈNIOR EBA COMPLETA LA MARATÓ DE BARCELONA DARRERE LA CADIRA DEL DAVID

Barcelona. 08:30 del matí. Al calaix de les 4 hores, jugadors i tècnics, es preparen per encetar junts un matí màgic. Cares d’alegria, acompanyades de nervis i emoció. “¡¡Vamos, vamos!!” va cridant el David Hernández que, des de la seva cadira, amb prou feines pot quedar-se quiet. Els blaus, avui de verd pel patrocinador Eninter, fan més pinya que mai en un repte que els portarà a córrer 42 KM amb les cames, però sobretot, amb el cor.

Passa a passa, amb impaciència, s’acosten a la línia de sortida. Ja han passat 20 minuts des de l’aplec i el nerviosisme és cada cop més palpable. A les 8:50, en punt, i amb el Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé de fons, el primer equip masculí del Bàsquet Cornellà emprèn la marxa. Els tres primers kilòmetres els fan tots junts, fins al Camp Nou. Allà, l’Adolfo, que correrà tota la cursa, prèn el comandament de la cadira del David.

El David i l’Adolfo porten una dècada lligats al club. El primer com a speaker dels partits de Liga EBA, i el segon, com a fisioterapeuta. Durant aquests anys, han forjat una amistat entranyable que els ha portat a unir forces en aquest repte en què “ell posa les cames i jo el cor”, explica el David. Al kilòmetre 14  els esperen, ja preparats, el Roger Lliteras, el Xavi Guirao, el Nacho Marín i l’Aitor Piedra.

Mentre els quatre empenten el ‘speaker’ per la Meridiana, l’Albert Prior, l’Oriol Longas i el Felipe Da Cruz els esperen al final d’aquesta fent-se una foto. Tothom vol plastificar el record d’una experiència inoblidable. Prior, Longas i Da Cruz cedeixen el torn a l’Albert Farfan, l’Israel Gómez i l’Aleix Recasens a la rambla Prim. Aquests, són els encarregats d’ajudar-los a iniciar la segona meitat de la cursa i de portar-los fins els tres entrenadors: el Mario del Campo, l’Álvaro Sánchez i el Pol Esteve.

Són el penúltim relleu, i els dirigents de la banqueta blava esperen amb frisança. Es somriuen, avui afronten un repte diferent al de cada setmana. Potser més difícil, i segurament més excitant. Són part d’un somni que trenca barreres. 12:00. El cansament comença a arribar a les cames de l’Adolfo. El David, que el coneix com si fossin part d’un mateix ésser, l’anima més que mai: “¡vamos Fito! ¡Que tú puedes, que podemos! ¡Esto es nuestro ya!”.

L’últim grup els espera a la plaça Catalunya. Els capitans: Néstor Zamora i Àlex Sanmartín, juntament amb els dos pilars de la casa, Fernando Villalón i Joan Pau Pilan, els relleven. Havien de córrer fins a l’avinguda del paral·lel però decideixen acabar la cursa amb ells. L’ambient acompanya. Els carrers són una festa i, agafats de la mà, recorren els últims metres. A la línia d’arribada els esperen els altres companys. Alegria i emoció.

Just amb el crono marcant 4 hores, l’Adolfo i el David creuen la meta havent tenyit de blau els carrers de Barcelona. Repte superat.