L’SPEAKER DEL CLUB, EL DAVID HERNÁNDEZ, COMPLETA LA MARATÓ EMPENTAT PEL SÈNIOR EBA

WhatsApp Image 2018-03-11 at 19.18.11
Els integrants del Sènior EBA al partit de dissabte al Parc Esportiu, lluint la samarreta de la Marató.

“Hoy hemos roto barreras, hemos roto barreras señores”, exclamava pletòric el David Hernández en completar la Zúrich Marató de Barcelona, per segon any consecutiu de la mà de l’Adolfo Lázaro, fisioterapeuta del club. “Gracias a todo el equipo, ¡todavía no hemos terminado!”, afegia l’Adolfo, dirigint-se als membres del Sènior EBA, els qui van aportar el seu gra de sorra empentant a trams la cadira de rodes del David, per ajudar-lo a completar la seva segona marató. 

El repte, que naixia a partir de l’amistat forjada entre fisio i speaker del club, buscava complir el somni del David per segona vegada. Aquest cop però i degut a l’esforç titànic que l’Adolfo va haver de fer en l’edició anterior, van decidir recórrer a la força d’equip. Van proposar el projecte a la junta directiva i als membres del Sènior EBA que, sense pernsar-s’ho dues vegades, van acceptar convençuts. Tots van voler prendre part en aquesta experiència màgica, malgrat que el Nacho Marín #4 i l’Aleix Recasens #15, per motius professionals, finalment no hi van poder ser.

EL RECORREGUT

IMG-20180311-WA0064
L’Adolfo Lázaro empentant al David Hernández durant el penúltim tram de la Marató de Barcelona 2018

“Gracias David y Adolfo por dejarnos vivir esta experiencia con vosotros. Lo que he sentido en la salida no lo olvidaré nunca”, deia Néstor Zamora en acabar la cursa. Zamora va ser l’encarregat d’iniciar la marató darrere la cadira del David, malgrat que no va ser l’únic. Tot i tenir els trams repartits i distribuïts, molts dels jugadors del Sènior EBA van voler acompanyar al David i l’Adolfo abans i després del seu torn. Va ser el cas del Víctor Ciavattini, preparador físic, i l’Àlex Sanmartín, dorsal 12 i co-capità amb Zamora, que van voler compartir el moment màgic de la sortida.

Amb Freddie Mercury i Montserrat Caballé i el seu ‘Barcelona’ de fons, posaven romb a l’Avinguda Madrid, on Roger Lliteras, dorsal 3, els esperava per pujar el David fins al Camp Nou. Allà, Xavi Pardina, primer entrenador; prendria el tercer relleu. A Pardina el va seguir l’Adrià Hernández i després el Fernando Villalón, dos jugadors que, malgrat estar tocats, no van voler fallar i van fer l’enorme esforç d’acabar el seu tram. “Apa, ara me’n vaig cap a l’hospital”, deia, un cop fora, i entre riures, Villalón.

Adrià Arbués, segon entrenador, va ser l’encarregat de pujar passeig de gràcia fins al barri amb el mateix nom, on es va trobar primer amb Ciavattini, que ja havia pres part en torns anteriors, i després amb Pol Esteve, ajudant d’entrenador, que van anar fins als Encants a buscar a Albert Farfan, dorsal 24. Esteve va continuar al costat de Farfan mentre pujaven l’avinguda Meridiana fins a Fabra i Puig, on els esperava l’Óscar Raya, dorsal 6, que baixaria acompanyat dels mateixos fins a Bac de Roda. “He disfrutat com un nen! Gràcies Fito i David!”, escrivia Raya als seus companys.

Passat el pont de Calatrava i l’equador de la cursa, prenia relleu Bartu Martínez que empentaria al David, acompanyat de l’Israel Gómez, delegat, fins al Fòrum. Gómez va prendre el comandament de la cadira per portar-la fins a la torre Agbar i tornar-la al Fòrum, on l’esperava el Joan Pau Pilan, dorsal 11, per creuar la Barceloneta fins al Parc de la Ciutadella. Aleix Recasens havia de ser l’encarregat d’empènyer fins a la Plaça Catalunya, però per motius professionals, no hi va poder assistir. Aquest tram doncs, va ser el mateix Fito el que va prendre les rendes de la cadira per portar-la fins a les mans de l’últim rellevista, l’Àlex Sanmartín que, 3 hores abans, havia començat la cursa. Va ser ell qui va ajudar a creuar el David la línia de meta, culminant el seu somni per segona vegada. 

El desafiament però no acaba aquí. El repte de completar la cursa el van complir però no van poder baixar de les 4h, tal i com l’Adolfo volia. És per això que el somni continúa i que tots ells, ja tenen el calendari marcat per l’any que ve.