Un Sènior B desconegut cau contra el Tecla Sala, i perd la imbatibilitat a casa
El Sènior femení segueix sense recuperar-se, ja fa sis jornades que no coneixen la victòria
«Desconeguts. Sobrepassats. Aixafats. Superats completament, des del minut 1 fins el 40». Així és com definia Miki Platel, entrenador del Sènior B, el transcurs del partit de diumenge. Els homes de Platel no van trobar-se en cap moment del partit, i buscant la seva essència van perdre el ritme, i el joc col·lectiu que venien demostrant a casa. «Crec que mentalment ens va sobrepassar el partit. Psicològicament no vam estar-hi, i quan no hi ets psicològicament, mai acabes d’entrar en el ritme del partit», explicava l’entrenador blau.
Mentalment ens va sobrepassar el partit. Psicològicament no vam estar-hi, i quan no hi ets psicològicament, mai acabes d’entrar en el ritme de partit
A diferència de la setmana anterior a Tarragona, els blaus no comptaven amb cap baixa pel que, referint-se a això, l’entrenador blau assegurava que no tenien excusa pel mal joc i destò de l’equip. «No podem posar cap tipus d’excusa. Simplement, no vam estar ficats dins el partit, és com si no haguéssim anat a jugar», explicava Platel, qui contundentment narrava el mal partit dels blaus.
Va ser un mal resultat acompanyat de mal joc, quelcom a què no ens tenen acostumats els blaus, al menys a casa. Amb aquesta derrota perdíen l’imbatibilitat a casa, però no hi ha temps per a remordiments, o penediments; s’ha de passar pàgina i seguir endavant. «Hem d’esborrar-ho de la memòria, perquè si ho recordem durant molts dies, tot el que hagi de venir a partir d’ara ens passarà factura. Hem de superar-ho l’abans possible, i a partir d’aquí, treballar per recuperar la bona confiança, i el joc, que teníem abans, i tornar a jugar a bàsquet, quelcom que no hem fet aquesta setmana», declarava l’entrenador blau. Dura feina els queda per davant als jugadors del Sènior B, que aquesta setmana hauran de treballar dur per oblidar-se d’aquesta desfortuna, i encarar el proper partit preparats per trencar la ratxa de derrotes a domicili.
Tanmateix, malgrat el mal partit de diumenge, Platel es mostra molt tranquil i confiat de cara al futur. És el primer en dir que tothom pot ensopegar, fins i tot més d’una vegada, però que el que no pot faltar mai és la fe i la confiança en la feina ben feta. «Vull que estiguin tranquils, i que creguin en el que estem fent, i que juguin, que es deixin de més històries». És cert que va ser un handicap important, i més, contra un rival directe a la classificació, però lluny d’un fracàs ha de servir de lliçó per ser millors.
El Sènior femení va perdre el vuitè partit, i malgrat hi ha espai per l’esperança, comencen a saltar les alarmes de la permanència
Diumenge les blaves van perdre el vuitè partit dels deu jugats. L’actitud és correcta i el joc comença a brillar, però hi ha molta feina per fer i s’ha de fer efectiva ràpid, perquè els partits passen, i la permanència a primera catalana no espera.
El matx començava de forma desigual a les dues banquetes. Per una banda, el C.B. Prat va sortir a la una, i el Cornellà poc endollades. «Vam començar fora de l’instensitat del partit i no gaire concentrades, però vam conseguir ficar-nos-hi», comentava l’entrenador ajudant, Kevin Muñoz. A mesura que avançava el partit, les blaves es van anar empapant de la intensitat local, i malgrat la irregularitat que les havia acompanyat tota la setmana, van aconseguir donar destells de bon joc, i de qualitat grupal. «(Va ser) un partit on es van veure coses bones, com una actitud i intensitat millor; amb bons detalls ofensius i defensius en moments puntuals», explicava Muñoz.
Van haver-hi moments bons de joc i de defensa, però també de baixades de cap que, juntament amb la qualitat individual de certes jugadores rivals, ens van fer no poder lluitar el partit
De mica en mica s’omple la pica, però són conscients que si volen aconseguir els 15 partits que les puguin mantenir a primera, no val només demostrar en moments puntuals, sinó que la regularitat, i la perseverància han d’anar de la seva mà durant tot el partit. I no va ser així durant el matx de diumnege, la qual cosa va provocar que, malgrat tots els períodes acabessin amb lleugeres avantatges per part del Prat, la suma d’aquestes van resultar en la diferència final. «Van haver-hi moments bons de joc i de defensa, però també de baixades de cap que, juntament amb la qualitat individual de certes jugadores de l’equip rival, ens van fer no poder lluitar el partit», indicava Muñoz.
L’objectiu general és clar, i els concrets també; així que al Sènior femení només li queda treballar i lluitar, prendre-s’ho de valent, i amb la seva gran qualitat ningú dubte que ho aconseguiran. El proper partit serà dissabte a Cervera, un camp dur, i difícil, on les blaves hauran de deixar-s’hi la pell. Des d’aquí confíem en què sigui l’inici d’un gran camí que les porti fins a dalt.
Som-hi blaves!
