PARAULA DE BLAU : ADRIÀ ARBUÉS | TECNOLOGIA, ESTADÍSTIQUES I BÀSQUET

paraula de blau: adrià arbués

Amb pas lent però decidit arribava Adrià Arbués, segon entrenador del Sènior EBA, a les oficines del club per a parlar amb nosaltres. Amb timidesa però seguretat, començava l’entrevista parlant d’ell mateix. 

CBC: Per la gent que no et conegui, explica’ns una mica sobre tu i la teva relació amb el món del bàsquet.

Adrià Arbués (a partir d’ara A.A.): Tinc 24 anys, soc enginyer en sistemes audiovisuals i el meu objectiu a la vida és fer recerca. Dins d’aquesta recerca, a mi m’agrada molt el món del bàsquet. Tot va començar a Batxillerat amb el treball de recerca. Vaig fer una App sobre una pissarra de bàsquet que va sortir molt bé. Ja no funciona, però va sortir molt bé en aquell moment. Vaig adquirir molt de coneixement, vaig tenir molt de feedback d’entrenadors, i vaig descobrir que aquí hi havia un nínxol que s’havia d’explotar. Hi ha molt poca gent que estigui investigant en esport. 

CBC: Des dels 18 anys fins ara, de quina manera has explotat aquesta relació entre tecnologia i bàsquet?

A.A. : Al Treball de Fi de Grau vaig fer uns algoritmes de visió per ordinador per detectar els taps il·legals i els tirs fora de temps amb una sola càmera. Durant els dos anys de màster, vaig aprendre com funcionava la intel·ligència artificial, així que ho vaig aplicar al bàsquet mitjançant les dades de sensors de geolocalització, els quals indiquen per on es mouen els jugadors sobre la pista. És a dir, quins patrons segueixen a pista de forma natural per després transformar-los en jugades.

I aquest any he començat el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra. Son 3-4 anys de beca i a partir d’aquí haig de fer un projecte de recerca. El meu projecte es basa en la feina d’unes empreses americanes que es diuen ‘Stats’ i ‘Second Spectrum’ que graben els partits de l’NBA des de càmeres col·locades al sostre. Aquestes càmeres capten el tràcking dels jugadors i després envien als equips estadístiques avançades sobre ells. Però aquestes estadístiques avançades parteixen d’una informació 2D. Aquí, jo vaig pensar que no s’està tenint en compte el fet que hi ha un angle que les càmeres des de dalt no capten, un angle mort. La meva contribució pretén agregar una dimensió més al que ja existeix, identificant l’acció del jugador o el gest tècnic.

CBC: Deixant de banda la teva vessant científica, com vas acabar de tècnic al CB Cornellà?

A.A: Vaig jugar a bàsquet durant molts anys al meu poble, a Vilassar de Mar. Allà vaig començar a entrenar també. Després d’acabar la carrera vaig marxar a Dinamarca un any a fer el màster. Allà vaig seguir jugant a bàsquet i quan vaig tornar aquí vaig decidir deixar de jugar però seguir entrenant. Vaig mudar-me a Barcelona i vaig haver de deixar el club de sempre, el Vilassar. Vaig tenir la sort que a 1 minut de casa hi havia un club de bàsquet, el Sant Antoni Poble Sec, on em van tractar molt bé des del primer dia. Vaig arribar que ja havien tancat tots els equips i, tot i així, van aconseguir donar-me’n un, un Pre-Mini no federat mixt. Quan va acabar l’any, vaig fer un pensament perquè vaig pensar que volia mirar més amunt, embarcar-me en un projecte ambiciós. Llavors un dia vaig fer un treball que va sortir al Mundo Deportivo. Em van escriure alguns clubs i em va escriure el Xavi Pardina que jo no el coneixia de res en aquell moment. N’havia sentit a parlar però no havíem mantingut cap mena de contacte. Em va vendre molt bé el projecte, a més, em va dir que hi havia molta gent al cos tècnic, vull dir, que no seria molt important des d’un principi, ni calia que ho controlés tot.

CBC: Vas passar d’un Pre-Mini no federat a un equip EBA…

A.A: Sí, un dia vaig estar mirant quantes categories m’havia saltat i eren més de 66. I, és clar, a mi m’ha calgut un període d’adaptació al bàsquet sènior. A la vessant tècnica anava bé, però en quant a la tàctica, al principi anava bastant perdut.

CBC: En aquest sentit, què aportes de diferent a l’equip tècnic que t’ha permès fer un salt tan gran?

A.A: Al cos tècnic jo crec que sempre hi ha d’haver una persona que domini de tecnologia i dades. El Xavi, em va dir des d’un inici que necessitaven a algú que els pogués donar un cop de mà amb això i tot el que sigui scouting. Per mi ha estat una evolució, perquè no havia fet mai scouting. Però més enllà de mirar el partit bé, el que és el vídeo-resum i les fitxes… Més enllà de l’analisi, la sessió de vídeo, és molt avorrida. Penso que em va agafar a mi precisament perquè no ho havia fet mai i podia separar-me del mètode ‘tradicional’. En aquest sentit, durant mitja temporada no hem fet sessió de vídeo, ho hem estat fent amb una APP. Una App que distribueix els vídeos als jugadors, i amb la qual els pots fer preguntes, saps qui ha vist el vídeo i qui no…

CBC: T’has trobat a gust en aquest rol o creus que et faltava experiència?

A.A: Al principi me’n faltava, ho admeto. I també el fet de tenir jugadors més grans que tu, se’m feia estrany. A més, fins ara, tot el que ensenyava meravellava als meus jugadors i és clar, aquí, tots els jugadors tenen una tècnica individual espectacular. L’adaptació ha estat curiosa.

També he tingut la sort que l’staff tècnic i el grup humà de jugadors hagi estat molt bo, això ha ajudat molt. Sincerament, m’esperava molta menys pinya de jugadors amb jugadors, jugadors amb staff i jugadors amb club, en general. M’esperava que fossin més ‘estrelles’ perquè al cap i a la fi són referents de molts nens i nenes. Però he vist un grup molt humà que, des del principi, és igual qui siguis, ets benvingut en aquest equip, un aspecte que és d’agrair i no crec que hi hagi molts equips a nivell sènior que puguin dir el mateix.

CBC: De cara l’any que ve, tens pensada alguna aportació nova, algun canvi respecte el teu paper?

A.A. : Sí… Està clar que en temes de vídeo, vull combinar el meu doctorat amb les hores que estic aquí a Cornellà. El dia 9 de febrer, a més, vaig guanyar un premi econòmic que puc gastar en recursos tecnològics per a la meva recerca. Per tant, una podria ser tenir càmeres gravant tot el dia per després tenir una base de dades espectacular i treballar-hi. No descarto res. De moment no he fet res perquè el primer any de doctorat és teòric.

WhatsApp Image 2018-06-04 at 16.52.43CBC: Tot i així, a banda de l’scouting, aquest any ja has recopilat dades d’actuació dels jugadors.

A.A. : Aquest any he estat fent una mica d’anàlisi de dades dels jugadors però trobo que no tenia suficient informació. Vaig calcular les mitges de cada jugador, on tinc tots els paràmetres que ens interessen, i podem veure com han anat millorant linealment. És a dir, són paràmetres estadístics molt bàsics però que et poden ajudar a entendre certes coses. Ens vam adonar que un dels nostres jugadors en els partits complicats en els que guanyem o perdem de poc, tira el doble de tirs que als partits que no són complicats. Les dades et donen un coneixement que sinó potser no te n’adones.

CBC: Hi ha gent que opina que les estadístiques estan sobrevalorades, que el que realment importa no queda reflectit. Què en penses?

A.A. : És cert fins a un cert punt. Les estadístiques estan per quantificar algunes coses. Llavors, tota aquesta gent que diu que amb l’estadística avançada no pots saber si el jugador està content o passa per una depressió, jo els dic que aquesta no és la intenció de l’estadística i mai es farà perquè són paràmetres emocionals que són impossibles de mesurar en un sistema de referència igual per a tothom. Per tant, dins del que podem fer, a un nivell d’ACB, per exemple, on sí que tens unes estadístiques fiables, tens l’historial del jugador, tens bases de dades a tot arreu… poden servir molt per saber, per exemple, en quin moment el teu equip està deixant de defensar. Són alertes o ‘warnings’ per anar retocant el teu equip en una direcció o en una altra. Després, també, serveixen per optimitzar els jugadors: quines parelles s’entenen millor. Si l’altre equip té una parella que juga molt bé el bloqueig directe, saber quina és la parella que ha d’estar a pista quan estiguin aquells dos, per exemple. L’estadística avançada no servirà per explicar el bàsquet, però sí que servirà per ajudar als entrenadors a millorar el rendiment dels equips en situacions donades.

CBC: Pel que expliques, els poden ajudar molt després del partit, però durant?

A.A. : Hi estem treballant. Ara comença a haver-hi les primeres aplicacions a temps real de bàsquet. La mateixa pissarra que vaig fer jo quan tenia 18 anys, ara hi ha hagut uns nois dels Estats Units que han creat un sistema que permet a l’entrenador marcar la jugada a la pissarra que han dissenyat i la mateixa pissarra l’adverteix de les possibles reaccions del contrari. És el mateix sistema el que adapta la jugada a la defensa del rival i fa una recomanació.

CBC: Al final però, tot això està basat en probabilitats, fins a quin punt és efectiu?

A.A. : Depèn de l’escepticisme de l’entrenador. Un problema que tenim els entrenadors, tots, és que som molt tossuts, i al final, un tros de tecnologia ens està dient que no estem fent bé una jugada i com l’hauríem de fer. Però jo crec que amb els anys es demostrarà que és una millora. I més enllà d’això, sí que hi ha eines, com pot ser mesurar la velocitat dels jugadors, les càrregues de treball… que serveixen per veure el rendiment dels jugadors a temps real i optimitzar-lo. Cada vegada hi ha departaments tècnics de l’NBA que tenen més subdepartaments.

CBC: Canviant de tema. Cada cop veiem més retransmissions televisives bolcades en l’anàlisi posterior dels partits, ja no només a nivell estadístic, però també i sobretot a nivell tècnic-tàctic. Com veus el futur dels programes esportius, creus que aniran agafant importància aquests aspectes més estudiosos del bàsquet?

A.A. : Crec que el que ven més al bàsquet són els ‘highlights’ del partit, és a dir, els moments decisius, i sobretot, les jugades més espectaculars. Per tant, això no es podrà desbancar mai. Però sí que és cert que totes les retransmissions tenen ara una part més tècnica i crec que anirà in crescendo, sens dubte. De fet, Piti Hurtado està fent una feina espectacular i tothom està intentant seguir el seu model, i ho trobo un encert. Segur que hi anirà a més.

CBC: T’hi veus en aquesta àrea?

A.A. : Sí, m’agradaria molt col·laborar en una cosa així. M’hi veig perfectament.

CBC: Tots aquestes anàlisis de dades tan potents a primer nivell, acabaran baixant fins a base?

A.A. : Espero que no, perquè considero que seria erroni tenir estadístiques en formació. Tot el que sigui minibàsquet i passarel·la considero que seria un error, perquè a més hi ha el que se’n diu un ‘outlier’. Un ‘outlier’ és, per exemple, un nen de Badalona que encara no juga a la Penya i està competint a un nivell C i fa 62 punts per partit i els seus companys en fan 2 o 4. Aquí no pot haver-hi estadístiques perquè estàs fent mal a tothom, a més, estàs donant una informació més o menys falsa al nen que està ficant 62 punts perquè hauria de competir al seu nivell. Però sí que és veritat que a cadet a partir de nivell A, i júnior, aquí si que podria haver-hi feina i estadístiques. Però per fer un anàlisi de dades, les estadístiques han d’estar netes i si és difícil que ho estiguin a lliga EBA, potser a cadet menys encara.

CBC: A nivell personal, quins plans de futur tens?

A.A. : Acabar incorporant les dades de posició al tracking de l’NBA. Tinc 3 anys de doctorat i després m’agradaria trucar a la porta dels Estats Units.

CBC: El teu objectiu màxim?

A.A. : L’NBA.