PARAULA DE BLAU: DAVID HERNÁNDEZ, TRENCANT BARRERES, COMPLINT SOMNIS

29067327_744390509098271_2401279862590406656_oEl David Hernández porta una dècada lligat al club. És l’speaker dels partits del sènior EBA i, des de fa tres anys, corredor de curses. La particularitat, que ho fa sobre cadira de rodes. L’aventura va començar de la mà del seu bon amic Adolfo Lázaro, fisioterapeuta del club, amb qui va establir una profunda amistat gràcies als seus rols al Club Bàsquet Cornellà.

A partir de les curses amb l’Adolfo, el David va conèixer una associació que li canviaria la vida: Corre Amb Mi, i una persona que ho trasbalsaria tot, la Yaiza Fernández.

CBC: David, aquest any has corregut la teva tercera marató de Barcelona, la segona amb tot l’equip. La més especial?

David Hernández: Sí, sense cap mena de dubte. Perquè he pogut comptar amb tothom i això era el que jo volia. Perquè l’any passat sí, van ser-hi la majoria, però no des de la sortida. I aquest any hi eren tots i vam poder sortir junts, i encara ha sigut més especial, ha creat un vincle més intens.

CBC: Amb quin moment et quedes?

DH: L’arribada i la sortida.

CBC: Per què?

DH: La sortida perquè la vam fer tots junts, invocant el lema de tots Junts Som Més Forts. I de l’arribada perquè tot i només quedar-ne quatre o cinc, érem jo, l’Adolfo, el Néstor, el Fer i els petits de l’Àlex Sanmartín. La vam creuar tots junts, simbolitzant la unió entre diferents generacions.

Vaig pensar «no puc parar d’animar, no pot defallir». Però quan vaig veure que arribàvem, vaig arrencar a plorar de l’emoció.

CBC: Ja han passat dos mesos des de la marató però és possible que encara tinguis les sensacions a flor de pell, recordes el que vas sentir a l’arribada?

DH: Vaig sentir moltíssima emoció. Perquè tot i que anàvem molt ben acompanyats, el Fito (Adolfo) anava bé i jo anava eufòric. Vaig pensar «no puc parar d’animar, no pot defallir». Però quan vaig veure que arribàvem, vaig arrencar a plorar de l’emoció. Després vaig veure com arribaven l’Álvaro i el Mario, que es van quedar una mica enrere, i quan els vaig veure arribar vaig pensar, ja està. Ja estem tots. Ho hem aconseguit. Entre tots vau fer possible el meu somni.

CBC: El teu somni que és una realitat, perquè ja ho has fet tres cops…

DH: Sí. Un somni que demostra que tot és possible, que trenca barreres, perquè algú pot pensar que en cadira de rodes no es pot córrer una marató, i ja ho hem fet tres cops.

58635779_992612940942692_4558737459738836992_oCBC: Pots arribar a cansar-te’n algún dia? 

DH: Ara mateix no perquè cada cop és diferent. La primera va ser la més novedosa, perquè no ho havíem fet mai, i sé que l’Adolfo va arribar fet pols, però ho vam aconseguir. La segona, que ja va ser amb pràcticament tot l’equip, va ser molt emocionant quan vaig arribar amb l’Àlex i el Néstor, els capitans, a qui vaig demanar expressament que hi siguessin. I a la tercera, m’ha passat de tot, inclòs l’experiència de que ens filmessin i fessin el mini-documental. Cada marató és el mateix recorregut i són els mateixos kilòmetres però cadascuna té alguna cosa diferent que la fa especial.

CBC: Què aporta el repte a l’equip i a la teva relació amb el club? 

DH: A l’equip jo crec que li aporta un plus de motivació. Ells saben que es cansaran perquè és duríssim però les ganes d’ajudar al seu ‘speaker’, al que sempre està allà animant a l’equip vagi bé o malament, són més grans. A mi m’aporta un vincle encara més especial. Perquè t’adones que darrere no només són jugadors de bàsquet sinó que també són persones molt humanes. No tinc paraules. És gent que no em deixa indiferent. 

No només són jugadors de bàsquet sinó que també són persones molt humanes. No tinc paraules. És gent que no em deixa indiferent. 

CBC: I per persones que no et deixen indiferent, parlem una mica de Corre Amb Mi, amb qui també corres curses i on, a més, has conegut a una persona molt especial. 

DH: Sí, a través de Corre Amb Mi, de les curses, vaig conèixer a la Yaiza, la meva parella. Ara és el meu àngel de la guarda, juntament amb l’Adolfo (somriu).

CBC: És el teu àngel de la guarda, i ara ja una blava més. 

DH: Sí (riu). Jo vaig començar a córrer amb ells (Corre Amb Mi) a la Jean Bouin i allà vaig sentir parlar d’ella. Més tard, a la mitja marató, l’11 de febrer, li vaig posar cara i la vaig conèixer. I la veritat és que no ens podíem deixar de mirar. Va ser molt especial. Poc a poc vam començar un recorregut junts i ella, que volia conèixer a gent nova, va anar introduint-se al món del bàsquet a través dels partits del Sènior EBA. Poc a poc la Yaiza s’anava enganxant al bàsquet i els jugadors estaven més amb ella, el Néstor, l’Albert Prior, el Joan Pau… i tot això ha creat una connexió que l’ha convertit en una blava més!

Davidiyaiza-pdbCBC: Yaiza, tu també has corregut la marató en diverses ocasions. 

Yaiza Fernández: Sí, ja l’he correguda 3 o 4 cops. 

CBC: També és una activitat que gaudeixes, llavors.

YF: Sí, perquè al mateix temps que vas animant al grup de corredors per a que no es vinguin a baix també és una manera de desfogar-te.

CBC: És un esforç mutu…

YF: Sí, ells ens aporten molt a nosaltres i nosaltres a ells, a partir d’animar i acompanyar-los en un repte duríssim com és una marató. 

CBC: Amb el grup de Corre Amb Mi ara heu començat un projecte diferent que es diu ‘Camina Amb Mi’, expliqueu-nos de què va.

YF: A mí i al David, un dia després d’una cursa, el Gus, que és un corredor, ens va proposar fer el Camino de Santiago. I jo em pensava que era broma. Em pensava que seria dir-ho però que no aniria a més. Com moltes d’altres coses que es diuen però no s’arriben a realitzar. I quan vaig veure que ell començava a moure coses, a crear la iniciativa per recaptar diners, vaig veure que la cosa anava de debò. Estic molt il·lusionada. De fet a mi m’han d’operar i tenia molta por que em coincidís amb el Camino de Santiago i vaig demanar als meus pares que parlessin amb el metge. 

CBC: Però per a fer-ho necessiteu la col·laboració de la gent. Per a qui vulgui ajudar-vos a fer realitat aquesta aventura, per a què necessiteu ajuda i com necessiteu que la gent us ajudi?

DH: Necessitem ajuda per a cobrir unes despeses de viatge i cobrir possibles problemes que surtin, pequè això s’ha de valorar. Si una cadira s’espatlla hem de tenir els recursos per poder-ne comprar un recanvi. Però també necessitem ajuda difonent, compartint i donant el que es pugui i es vulgui. 

YF: El que la gent pugui fer. Nosaltres insistim bastant perquè tot el que tinguem ens ajudarà a tenir més recursos en cas de problemes.

(Per aportar o ajudar a difondre: https://gofundme.com/camina-conmigo )

CBC: Molta sort i molt d’èxit en el projecte

DH i YFMoltes gràcies!