«TIRÀVEM AMB LA POR DE ‘NO VULL FALLAR’ ENLLOC D’AMB LES GANES DE ‘VINGA VA, AIXÒ HO TRAIEM’ «

Després d’una primera part brillant i ajustada, el Sènior A va sortir desconnectat i desencertat

El tercer període va veure canviar radicalment el marcador: de 42 – 42 a 44 – 55

La por a fallar els va portar a cometre errors ofensius, i a fallar tirs exteriors a peu parat

Diumenge, el Parc Esportiu Llobregat donava la benvinguda a una nova temporada de Lliga EBA a Cornellà. L’ocasió es presentava si més no atractiva. El rival: el Made in Menorca, un equip dur, amb un projecte nou molt reforçat i potent, i paradoxalment, amb molta veterania.

Els blaus van començar el duel molt endollats. Amb molt bona lectura de les jugades, i gran encert en el tir, el CB. Cornellà va agafar avantatge amb un parcial de 9 a 2. Malgrat que només quedant 4 minuts per acabar el primer quart els menorquins van empatar a 11 el marcador, els de Marc Solanes van mantenir el cap fred i van aconseguir acabar el període amb 6 punts de distància.

El segon quart ja va començar diferent, semblava que els locals es confiaven en la petita avantatge de sis punts que havien aconseguit, i en el gran encert que havien tingut durant el primer quart. Però tan ràpid van pensar això, com el Made in Menorca va igualar el marcador, amb un parcial de 0 a 6, que feia preveure un duel molt igualat fins al final, amb lluita intensa per part dels dos equips. Dos jugadors en especial van canviar el romb del partit: per una banda, Daniel García va ser la gasolina per al Made in Menorca, i l’entrada de Néstor Zamora va mantenir el CB Cornellà en partit, la qual cosa els va permetre, fins i tot, acabar per davant al final del segon quart.

Malgrat els altibaixos del segon període, els blaus se’n anaven al descans amb cinc punts d’avantatge. Una distància curta i fàcilment remontable, tal i com s’havia vist al llarg de la primera part. El partit havia estat molt vistós i alegre fins al moment, amb un alt percentatge en tirs de tres dels blaus. Però allò que havia de ser un petit respir per tornar bufar amb més força, va acabar sent una exhalació cansada.

El Cornellà va sortir amb una actitud molt diferent a la de la primera part, i això es va reflectir en el seu joc. Ja no era vistós, ni ràpid, i la defensa desordenada i poc intensa. En conseqüència, els blaus van passar d’empatar a 42 a caure en el marcador a distàncies superiors a deu. Però, un altre cop, l’entrada de Zamora va tornar a donar oxígen als blaus, que van connectar-se de nou al partit. Tanmateix, la sensació ja no era la mateixa. Els blaus semblava com si tinguessin por a l’error, i el pes psicològic d’això els va fer molt mal a l’hora d’arriscar i jugar amb seguretat.

A la segona (part) vam començar a estar pendents de no cometre errors, ens vam posar a la defensiva i això ens va perjudicar

Per Solanes, el problema va ser que a la segona part es van desconnectar entre ells: «a la primera (part) vam cometre errors, però estàvem connectats entre nosaltres; ens ajudàvem, teníem comunicaicó… i a la segona vam deixar de tenir-ho». Això els va portar a perdre l’essència del seu joc: tenir una defensa molt activa, per tal de poder recuperar moltes pilotes i jugar ràpid. Allò que havien aconseguit a la primera part, ho van perdre a la segona. «Vam voler arreglar el problema defensiu atacant, i nosaltres no podem fer-ho. Hem de primer defensar, i estar connectats i amb la intensitat i l’activitat que nosaltres requerim, rebotejar bé, i tot això ens dóna confiança per estar bé al davant», comentava Solanes.

Tot i aquests problemes de connexió entre jugadors, i el joc que ambicia l’equip, el tercer quart acabava amb el resultat de 50 a 55 pels visitants, la qual cosa, deixava un final de partit completament obert. Tot l’encert que havia tingut el Cornellà a la primera part, el va perdre, i va fallar tirs exteriors a peu parat i sense defensa. Els menorquins es van aprofitar d’això, i treient partit de la veterania, van saber jugar millor les seves cartes. «Vam tenir davant un equip molt veterà que es va anar tancant, ens van anar deixant tirar perquè veien que no teníem encert, i ens van acabar annul·lant».

Tiràvem amb la por de no vull fallar, en comptes d’amb les ganes de ‘vinga va, això ho traiem’

El resultat final va acabar sent de 57 a 69, una derrota dura però de la qual en treuen la lliçó apresa: no poden deixar la seva manera de jugar a banda, perquè si ho fan, perden la seva arma més forta com a equip. En relació amb això, Solanes comentava que si juguen com a la primera part, poden guanyar a la majoria d’equips d’aquesta lliga però que «a la que nosaltres perdem aquest ‘feeling’ i aquesta connexió, som un equip molt vulnerable, qualsevol equip mitjanament ordenat ens guanyarà».

El proper partit del Sènior A serà a Zaragoza contra el Simply Olivar, el proper dissabte a les 20:00.