L’infantil Copiservi es va enfrontar a l’Igualada Groc, a qui va guanyar per tan sols tres punts
La nova categoria porta nous reptes als blaus, que han passat de cistella petita a gran
Aquest cap de setmana hem començat nova temporada, nou projecte, amb nous reptes, noves metes i sobretot un camí ple d’incògnites que haurem d’anar resolent amb el pas de les setmanes. Aquest any comencem la nostra particular travessia pel desert, passem d’estar en la màxima categoria en mini, de lluitar pel màxim, a formar part de la immensitat de grups a infantil. Aquí ens enfrontarem contra jugadors molt més forts que nosaltres físicament i de molta més qualitat. Som conscients de les nostres possibilitats, però també sabedors de la nostra ambició. No hi ha rival petit, ni per a nosaltres ni per a la resta d’equips. Des d’aquí animar-vos a seguir la progressió d’aquest grup d’amics dels quals de ben segur tindreu notícies.
Aquest cap de setmana ens hem desplaçat fins a Igualada per disputar la primera jornada de lliga davant l’infantil groc de la ciutat. Teníem la incògnita de saber quin equip ens trobaríem, si serien grans, ràpids o les dues coses. En arribar ja vam resoldre una d’elles, eren bastants grans i possiblement una mescla de jugadors de primer i de segon any.
El partit va començar amb un intercanvi de cistelles en tots dos camps. La seva major fortalesa ens impedia accions còmodes i no havia accions de cistella netes. Es ficaven moltes mans en totes les jugades i només les accions ràpides ens van permetre guanyar els dos primers quarts amb un 20-11 que feia presagiar un tempteig igualat. A poc a poc ells van passar a dominar el partit apropiant-se de molts rebots en tots dos camps i sobretot amb un bon encert en el tir exterior. Nosaltres, per la nostra banda, trèiem suc d’unes bones defenses que ens permetien robar pilotes i sortir ràpidament a l’atac. Aquesta vegada convinàvem bé, ens vam moure correctament sense pilota però ens va sobrar en moltes ocasions alguna passada extra que ens hagués permès anotar.
Juguem a mig gas, amb massa respecte cap al rival, hi ha molt marge de millora i hem de treure aquest punt d’irreverència i inconformisme que ens ha de servir per estar a dalt. Vam tornar a perdre massa pilotes i no vam estar encertats en el tir exterior.
En el costat positiu destacar l’actitud de tot l’equip, el poder de reacció i l’esperit competitiu que els va permetre al final de la trobada enfrontar-se a uns últims minuts plens de nervis a causa de la igualtat en el marcador. Al final el marcador reflectia una victòria justa per als nostres de 49 a 52.
SEGUEIX-LOS A:
lailusioncontinua.blogspot.com
